Esteu aquí

Empresaris per la Independència

Assemblea Sectorial: 
Empresaris per la Independència

MANIFEST dels EMPRESARIS PER LA INDEPENDÈNCIA

 

“Per tenir èxit en el món dels negocis no es requereix cap mena de títol acadèmic. Les escoles i universitats preparen a gent subalterna per a fer tasques rutinàries. Però no produeixen empresaris; no es pot ensenyar a ser empresari. L’home se’n fa traient profit de les oportunitats i omplint buits. El judici precís, la previsió i l’energia que la funció empresarial demana no es troba a les aules”.

Ludwig von Mises.

Empresaris per la independència som la sectorial dels emprenedors catalans, dels empresaris, de la gent que arrisca per a prosperar, que innova, canvia i s’adapta per evolucionar, per a sobreviure en entorns competitius, i fa realitat una idea, una oportunitat, donant-li forma de negoci.

Empresaris per la independència neix amb la voluntat de sumar l’empresariat català al procés de independència, sota els criteris de racionalitat, d’oportunitat i de futur.

Els negocis catalans sostenen un estat en fallida i malversador. Un estat deslleial que no reinverteix els impostos catalans en infraestructures a Catalunya. Aquest fet afecta transversalment a tota la xarxa productiva catalana, obligant-nos a competir en un món globalitzat i de competència ferotge amb una ma lligada a l’esquena.

El nostre mercat ha de ser el món, també la Unió Europea i també Espanya. Però per a poder competir amb possibilitats, els emprenedors de Catalunya necessitem una legislació, una fiscalitat i una administració pública, que tingui a veure amb el teixit empresarial que ens es propi.

L’Estat català és una gran oportunitat pels empresaris catalans.  Disposar d’un estat que centri els seus esforços en potenciar la nostra capacitat productiva, el nostre talent acadèmic, la cultura de l’esforç o la internacionalització de la marca Catalunya com a signe de qualitat, son condicions imprescindibles per a competir globalment amb possibilitats d’èxit.

Cal un país nou on la legislació i la fiscalitat estiguin adreçades a l’aparició de capital risc. Una nova llei de Fundacions que haurà d’afavorir la creació de nous projectes empresarials, acadèmics, socials o culturals, fent atractiu als inversors el retorn a la societat dels seus beneficis en forma de més prosperitat pel país.

Cal un país nou on les lleis laborals i la interlocució entre els agents socials fomentin la contractació sota premisses derivades de la justícia i la feina ben feta, que protegeixi al treballador sense posar en risc la supervivència de les companyies en temps difícils.

Cal un país nou que en comptes d’afavorir des del govern un sector o un altre mitjançant ajuts i subvencions -segons el criteri polític del partit de torn- deixi de sagnar a impostos les empreses per tal que aquestes puguin generar riquesa i prosperitat i retornar-la a la societat.

Cal un país nou que estructuri una administració pública moderna, àgil i propera, que simplifiqui els processos de constitució de una companyia o d’altres canvis dins les empreses. Un nou model que defugi la burocràcia, àgil i adaptable a les noves situacions que generen els mercats al segle XXI.

Cal un país nou que tingui polítiques decidides i profundes per impulsar que la investigació que duu a terme el nostre món acadèmic pugui surar i sortir als mercats en forma de productes i serveis. Els empresaris hauríem de poder parlar més amb les Universitats i menys amb els polítics.

Cal un país nou que apropi les nostres empreses a la Formació Professional de les noves generacions de catalans, sota criteris de proximitat territorial, oportunitats de futur laboral i col·laboració amb el personal docent.

Cal un país nou que inspeccioni als responsables del 75% del frau fiscal, que son les grans empreses i les grans fortunes, i deixi de perseguir als emprenedors, als petits i mitjans empresaris i als autònoms com si ells fossin els únics responsables.

En definitiva, Catalunya, es un país sense recursos naturals que podríem qualificar d’importants. Potser el clima, l’entorn, la cultura, la gastronomia, el talent, el bon gust, el disseny, la cultura de l’esforç, son motors econòmics importants, però sense la protecció d’un estat que ens sigui lleial, els empresaris mai no ens en sortirem.

La independència es una gran oportunitat pels nosaltres i per tota la societat, perquè calen noves regles, un nou paradigma, un nou model d’estat on per a tenir èxit només calgui saber el que diu la Llei i no amb qui s’ha de parlar.

La nostra riquesa ha vingut del saber aprofitar l’esforç i el talent, l’ull clínic per trobar negoci on n’hi havia. De construir mercats on no hi eren, de fer empresa, de competir. Estem convençuts que si canviem les regles del joc tornarem a recuperar aquest esperit que va portar a Catalunya a ser un dels motors econòmics d’Europa.

L’Estat català resulta indispensable per a que els empresaris catalans disposem de les condicions per a tornar a generar riquesa i prosperitat per a tota la societat.

 

Visca Catalunya!