Esteu aquí

Historiadors per la Independència

Assemblea Sectorial: 
Historiadors per la Independència

Nota de la constitució de la sectorial d’historiadors de l’ANC. Barcelona, 22 d’abril del 2013
La historiografia ha oscil·lat, secularment, entre dues grans tendències: la positivista i la subjectivista, les quals, en les seves diverses manifestacions, han ofert pautes per a la interpretació del passat. Avui dia és admès per tothom que la historiografia i, fins i tot, qualsevol dada històrica no són neutres sinó que tenen un sentit determinat des del present en què es formulen. Concretament, dins el territori de la historiografia, a Catalunya li ha correspost, des de l’època moderna, de nedar a contracorrent i, alhora, d'ésser víctima d’una certa colonització de la seva pròpia història. Ha estat, doncs, dins el registre dialèctic (aquest nedar a contracorrent) i mercès a la voluntat de pervivència que molts dels episodis del passat han estat recuperats, analitzats i divulgats. Hi ha hagut, en aquest sentit, tendències de tota mena: oficialistes, tradicionalistes, resistencialistes, humanistes, marxistes, revisionistes i, fins i tot, esteticistes. Ha estat la suma de totes aquestes aportacions el que ha configurat el relat de la nostra història, i cal admetre que cadascuna, amb la legitimitat que li ha atorgat la comunitat científica, ha aportat una determinada visió del passat –des d’una òptica teleològica, si es vol. És un llegat de grans dimensions, el de la historiografia existent a Catalunya.
L’Assemblea Nacional Catalana neix el maig del 2012 amb l’objectiu d’aglutinar l’anhel irrenunciable de llibertat del poble català; alhora, el fet que l’ANC hagi nascut com un ens civil únic, la legitimitat del qual emana exclusivament de Catalunya i de tota la gent que la conforma, ens permet, avui, de proposar-nos d’explorar, encara, el passat amb una nova mirada, renovada i lliure –sense que això hagi de significar caure en cap ingenuïtat. A l'hora de construir el nostre futur sobre la base del coneixement i de la lleialtat a les nostres arrels, la sectorial d’historiadors de l’Assemblea Nacional, en constituir-nos com a grup de treball, constatem aquesta llibertat i oferim la nostra modesta aportació en tres sentits:
·       Aquesta sectorial ofereix a l’Assemblea i al seu secretariat tot el seu suport en matèria d’història.
·       Aquesta sectorial vol treballar, sempre des de l’òptica científica, aspectes concrets de la realitat del país que permetin d'avançar vers una millor comprensió de la nostra realitat històrica i difondre-la. Així doncs, es proposa escriure articles, preparar publicacions, organitzar xerrades i promoure debats a diferents indrets del país. En aquest sentit, convida tota la comunitat científica de l’àmbit de les ciències socials adherida als principis de l’Assemblea a col·laborar-hi i participar-hi.
·       Les persones que integrem aquesta sectorial en el moment de la seva fundació volem posar en relleu la dicotomia que entenem que tenim al davant i volem manifestar que pensem que és bo que marqui la nostra empremta i assenyali el nostre capteniment com a col·lectivitat, en el sentit següent: el moviment de recuperació de l’esperit nacional –sovint, també, anomenat catalanisme–, que ha estat la font, doncs, durant diverses generacions, de glòria, només pot fructificar com una veritable història d’èxit si es culmina amb una victòria.
Que sigui, doncs, aquest l’esperit d’una victòria contra ningú, però també lliure d’esculls: una victòria per la plenitud de Catalunya!

 
Us convidem a participar en la constitució i el treball d’HISTORIADORS PER LA INDEPENDÈNCIA, assemblea sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana. Aquesta sectorial es proposa de fornir a la consciència política nacional els elements que permeten entendre la Catalunya del present en funció de la seva evolució en el temps. Molt especialment pel que fa a un element fonamental de la realitat de Catalunya com a nació: la formació i la construcció de l’Estat català i del sistema constitucional que el sostenia, d’una banda; la destrucció d’aquest Estat per la conquesta castellana i l’annexió de Catalunya com a província de Castella, d’una altra banda, i, tercerament, l’esforç dels catalans, fet fins ara mateix, per alliberar-se de la dominació castellana i recuperar l’Estat propi.